Llavors la gent del poble, que al principi no s’havien atrevit a dir res,
van començar a riure’s per sota el nas i a dir-se els uns als altres:
-L’emperador no porta cap vestit! L’emperador va en roba interior!
Fragment d’El vestit nou de l’emperador
de Hans Christian Andersen
El mes passat, els veïns i veïnes del Masnou vam rebre a casa una edició del Masnou Viu dedicada pràcticament de forma íntegra a vanagloriar-se de les magnífiques polítiques educatives del Govern municipal. Gairebé de forma simultània s’anunciava el tancament de la meitat de l’Escola Sagrada Família del Masnou, que se suma a la pèrdua, el curs vinent, d’una línia de P3 pública a l’escola Lluís Millet. Aquest tancament parcial redueix l’oferta educativa de forma dràstica al poble i, en conseqüència, augmentarà les ràtios de la resta d’escoles del municipi. Un exemple paradigmàtic d’un govern municipal que dedica moltíssims diners públics cada mes a comunicació (propaganda) però que pel que fa a serveis públics, a cada bugada perd un llençol.
La resposta habitual del govern oscil·la entre un “nosaltres no en sabíem res” i un “nosaltres no tenim competències per fer-hi res”, malgrat que a la Generalitat a Educació, Salut o Afers Socials hi mana el partit de l’alcalde. No en sabien res del tancament d’una línia de P3 al Lluís Millet enmig d’una pandèmia en la qual era recomanable reduir ràtios i no línies. No en sabien res del tancament del SAFA. Tampoc devien saber res de que finalitzava el contracte de poda de l’arbrat i així aquest any molt arbres no s’han podat degudament. O tampoc sabien res sobre el fet que s’havia de renovar amb prou temps el contracte de socorrisme i per això vam començar la temporada d’estiu de l’any passat sense aquest servei. I, evidentment, ells no en sabien res del tancament de les urgències 24 hores al Masnou.
El Govern més car de la història (més de 500.000 euros l’any) sembla no saber-ne massa del que passa al poble. Bé, sí que en saben d’operacions urbanístiques. A Can Bernades (actual Càmping) s’hi està projectant un pelotazo urbanístic (sense el suport del veïnat ni de cap grup de l’oposició) que provocarà un augment del preu de l’habitatge que repercutirà en (més) dificultats per accedir-hi, especialment dels col·lectius més vulnerables: dones, joves o gent gran.
Com en el conte de Hans Christian Andersen, cada vegada més gent té clar que l’alcalde va despullat i que darrere la propaganda de suposades polítiques progressistes de futur només hi ha fum, ciment i l’interès de seguir amb el cul ben enganxat a la cadira.
Isa Redaño
Regidora de Fem Masnou
