Intervenció al Ple municipal durant el debat del pressupost 2021
Bona tarda,
Al debat de les nostres esmenes, el meu company Amadeu ja ha deixat clar que nosaltres la tisora no l’haguéssim posat en polítiques d’igualtat, medi ambient o acció social com han fet vostès, nosaltres la tisora l’haguéssim passat per protocol, publicacions, propaganda i sobretot en els sous d’una classe política que sembla que visqui d’esquena a la ciutadania.
Queda clar quin serà el sentit del nostre vot si no s’ha acceptat cap de les nostres esmenes, així que no repetirem la nostra intervenció anterior i aprofitarem aquest torn de paraula per augmentar una mica la perspectiva.
Fa vuit mesos que la situació és molt complicada. Persones que han perdut éssers estimats, altres que es troben o s’han trobat en situació d’ERTO o que directament han perdut la feina, joves sense perspectiva davant de dos cursos en els que estudiar i sobretot aprendre ha estat missió impossible. Persones grans amb l’ai al cor, sense sortir pràcticament de casa o famílies que han vist com els seus fills eren confinats durant setmanes. Tots ells, però, amb un sentiment molt fort de comunitat, sortint al balcó a retrobar-se, sentint-se responsables com mai abans de la veïna que potser no coneixien, però sabent que del seu esforç i en ocasions de la seva renúncia depenia una cosa més important, la salut de tots i totes.
Davant d’això, s’han trobat un ajuntament que la majoria de vegades els deia que no tenia competències per ressoldre els seus problemes. Quan no es podien banyar a la platja per un abocament, la culpa era del Consell Comarcal. Que no tinguem un bus exprés per no haver d’anar anxovats al tren, és cosa de la Generalitat. Quan ens tanquen les urgències en plena pandèmia, és cosa de Salut. I si s’agreuja la sensació d’inseguretat de la ciutadania, és cosa dels Mossos.
En aquest context d’esforços i sacrificis de la ciutadania, que en moltes ocasions han vist reduïts els seus ingressos o han hagut de reajustar les despeses familiars, el mateix dia que els bars i restaurants podien tornar a obrir parcialment, a vostès no se’ls acudeix res millor que anunciar que augmenten les remuneracions dels òrgans de govern del poble. A un ajuntament on en ocasions
sembla que només tinguin competències per organitzar la festa major, vostès consideren que cal augmentar encara més la despesa política. Augmenten la despesa política sobre el màxim històric que ja van fixar vostès mateixos fa un any i mig. Amb quina cara demanaran més esforços a la ciutadania després d’això? Amb quina cara presenten un pressupost ple de retallades en salut pública, acció social o igualtat? Queda algú dins del govern amb criteri propi per alçar la veu? O estan tots i totes còmodament instal·lats a la bombolla política que s’han creat, on per fer la mateixa feina es contracta a més gent sense que ningú es toqui el sou?
Per nosaltres, és un senyal d’estar fent prou bé les coses que ens descartessin directament d’entre els candidats a entrar al seu govern. Veient les condicions d’aquest pacte que han signat, els hi agraïm, sincerament. No sabem com haguéssim reaccionat veient com vostès fan ballar els diners públics, sou cap aquí, sou cap allà. Segurament no haguéssim mostrat la nostra millor cara, així que gràcies per no convidar-nos a la seva festa pagada per la ciutadania.
Acabem. Avui no votem només un pressupost, avui és l’inici d’una nova etapa, avui comença a caminar formalment el govern encapçalat per dos homes que fa massa temps que no trepitgen la realitat laboral dels seus veïns i veïnes. Nosaltres treballarem per aconseguir que avui sigui també el principi del fi d’una forma de fer política. Una forma de fer política que es presenta a les eleccions fent promeses que ràpidament oblida; una forma de fer política quem, quan pitjor estan les coses per a la majoria, posa els interessos personals i del partit per davant dels interessos de la ciutadania. Per aconseguir un canvi de govern i un canvi en la forma de fer política, només demanem una cosa a la ciutadania: memòria.
Moltes gràcies.