El factor humà és determinant en la crisi climàtica mundial que patim. Revertir la situació és responsabilitat de tothom, siguem grans, joves, adolescents o infants, i a nivell tant individual com col·lectiu. El gruix d’aquesta responsabilitat recau en els governs, doncs els seus deures es basen sobretot en administrar adequadament les partides pressupostàries i en regular l’economia per tal de fer-la sostenible amb el futur del planeta.
Acabada fa poques setmanes la Cimera de Glasgow (COP26), és bon moment per la reflexió i per qüestionar-nos i valorar el “com” afrontem aquesta crisi. Atenent a allò que ens és més proper, el poble del Masnou, cal estar molt a l’aguait a l’acció (o inacció) del govern municipal. En quin model de poble s’està pensant? Ara i aquí, a la vista està com es posa en valor la construcció, i un model de poble basat en la construcció és incompatible amb un poble sostenible, que pugui atendre i afrontar adequadament els reptes que es presenten davant de l’emergència climàtica.
Visualitzant el poble o passejant-hi, n’hi ha prou per adonar-nos aviat de l’actual model. Les inversions en ecologia han caigut o són ben escasses. La pacificació de la N-II (a data 22-11 escoltem que la Generalitat n’inicia els tràmits), aquesta autopista urbana i mur de contaminació i d’inseguretat entre el poble i el mar, ha estat molt poc ambiciosa per part del govern municipal. La construcció en augment ens aporta densificació, cotxes i fum, tenim poques zones verdes, places dures, un transport públic insuficient, no hi ha espai segur pels vehicles sense motor…
Hem d’exigir al govern municipal un compromís econòmic clar i ferm davant l’emergència climàtica. Les accions que s’emprenen determinen el nostre present i, sobretot, determinaran el nostre futur. Veïns i veïnes del Masnou, hem d’abordar la qüestió, debatre i participar activament per tal de repensar el model de poble. Per recuperar l’espai públic i per un entorn més equilibrat: més natura i menys fum. Va de Salut i de Vida.