Si haguéssim de trobar una paraula per definir la situació que viu avui Europa segurament seria preocupació. Preocupació sobre qüestions diverses, no totes al mateix nivell, és clar, però no podem afrontar el conflicte que tenim davant amb plantejaments simplistes i maniqueus.
Vladímir Putin és un ésser menyspreable. Volem mostrar el nostre suport a les persones refugiades, aquelles que han patit pèrdues materials o personals i en general a tota la població d’Ucraïna. Condemnem de forma enèrgica la invasió i sobretot els crims de guerra que s’estan succeint dia rere dia.
Dèiem que la situació ha despertat en nosaltres diverses preocupacions, però la primera i més important són les persones, especialment les més vulnerables. Les persones que viuen l’infern de la guerra. Infern que en aquests moments viuen a desenes d’indrets del món. Infern que no és nou a Ucraïna, on la població del Donbass fa vuit anys que viu en guerra amb bombardejos de població civil per part del govern ucraïnès. Les persones, per tant, que fugen de la guerra han de ser la nostra primera prioritat i la nostra principal preocupació. Recolzem, doncs, totes les iniciatives que pensen a ajudar, en la mesura del possible, les persones refugiades o les víctimes del conflicte que s’han quedat a Ucraïna.
Aquesta preocupació per les persones ens porta a una segona preocupació: la discriminació que està posant de manifest aquest conflicte. Acabem de votar una declaració institucional contra la discriminació racial mentre obrim les portes de bat a bat a les persones que arriben d’Ucraïna, però rebem a cop de porra els que fugen del conflicte, la guerra i la misèria a altres parts del món. Què pensaran de nosaltres les generacions futures quan vegin que hem deixat morir al Mediterrani desenes de milers de persones, infants molts d’ells, mentre dèiem que no hi havia recursos. Però ara, de cop apareixen els refugiats són recursos i facilitats administratives. Hem construït una Europa amb refugiades de primera i de segona, on un nen sirià mor ofegat a una platja de Grècia mentre els infants ucraïnesos tenen ràpidament desenes de famílies d’acollida que tant ha costat trobar i gestionar en altres situacions de crisi humanitària.
Relacionat amb això, una tercera preocupació: l’extrema dreta. La russa, clar, que representa Putin, un personatge homòfob, misogin i totalitari. També l’extrema dreta ucraïnesa, normalitzada pel govern a dins de l’exèrcit, amb grups com el batalló Azov, primers a rebre les armes pagades amb els nostres impostos, que utilitzaran mentre criden consignes a favor de l’holocaust. Ens preocupa que la premsa blanquegi o amagui aquestes realitats mentre els governs europeus miren cap a una altra banda.
Parlant de la premsa, ens preocupa que el Consell Europeu hagi censurat, sense sentència judicial, mitjans dedicats a la propaganda, sí, com ho són tant altres que encara són accessibles a la població. No podem veure Russia Today, però podem accedir, per exemple, a centenars de digitals que neguen la violència masclista. Qüestió de prioritats.
És probable que la censura a certs mitjans vagi relacionada amb una altra preocupació: l’augment de la russofòbia. S’està confonent la part amb el tot, Putin amb Rússia. Europa s’ha embarcat en una espiral d’expulsió de l’esfera pública de tot allò que soni a rus. S’ha expulsat Rússia del mundial de futbol masculí, un mundial que se celebra a l’exemplar democràcia de Qatar o s’ha expulsat els esportistes paralímpics russos d’una Olimpíada celebrada a la Xina que manté l’ocupació il·legal del Tibet des de fa dècades. En definitiva expulsar tot allò que tingui relació amb Rússia mentre continuem tenint excel·lents relacions amb l’Aràbia Saudita, Xina o Qatar: la hipocresia d’alguns aquestes setmanes està cotitzant més a l’alça que el preu del gas.
Gas rus del qual Europa és dependent per culpa d’un endarreriment de les polítiques verdes que fa anys que es demanen sense èxit. La qüestió energètica també està darrere d’aquesta guerra, com ho va estar de les guerres viscudes els darrers anys a Orient Mitjà, on l’invasor era un altre i la resposta internacional també va ser una altra. Si volem dependre menys del gas i el petroli, en lloc d’augmentar la despesa militar, augmentem la despesa en polítiques verdes.
Anem acabant, amb una de les majors preocupacions que tenim: l’augment del bel·licisme, la banalització de la via diplomàtica i la infantilització d’aquelles persones que diem No a la Guerra. Sí, som els del No a la Guerra. Els que vam sortir al carrer a Gènova contra el G8 l’any 2001 quan es rebia a Putin amb els braços oberts després de matar milers de civils a Txetxènia. Som les que vam sortir al carrer contra la guerra d’Iraq, les que ens oposem a qualsevol guerra, sigui quin sigui el país agredit i sigui quin sigui el país agressor. Ara aquesta posició diuen que és naïf, diu el representant de la diplomàcia europea que la diplomàcia ja no serveix. Bé, doncs que plegui i deixi de cobrar els més de 300.000 euros que cobra cada any. Clar que serveix la diplomàcia. Ens cal més diplomàcia. Més diplomàcia i una desescalada militar a Europa. Més armes mai han portat més pau.
Des de la nostra humil posició fem una crida a la comunitat internacional a deixar d’escoltar els senyors de la guerra que es freguen les mans amb els beneficis d’una nova guerra a escala internacional i que apostin per la via diplomàtica.
Volem acabar, com hem començat, mostrant el nostre suport a les víctimes del conflicte, que materialitzarem votant a favor d’aquesta declaració institucional. Volem mostrar
el nostre rebuig frontal a Vladimir Putin i a tots els senyors de la guerra que viuen de la mort. I volem també expressar la nostra admiració cap a totes aquelles persones que a Rússia estan protestant contra la guerra. Hem parlat de moltes preocupacions però aquestes persones que s’ho juguen tot per protestar contra la guerra i la tirania són la nostra esperança. No a la guerra.
Intervenció del grup municipal de Fem Masnou al Ple del 17 de març de 2022
Declaració Institucional presentada per mostrar suport al poble ucraïnès