Avui hem fet un acte bonic i molt necessari que portava per títol “la precarietat té nom de dona.” La Sandra Ezquerra (sociòloga experta en polítiques de gènere) ha posat en context la precarietat social i laboral que patim les dones dins d’un sistema que no dona valor econòmic a les cures malgrat que no podria funcionar sense elles. Les dones del Sindicat del Servei d’Atenció Domiciliaria s’han preguntat “si l’assistència domiciliària és un sector imprescindible per la societat, per què ho gestionen empreses privades que només busquen el benefici?”. La Mari Cabrera (treballadora del sector de la neteja) ha explicat la seva experiència laboral posant èmfasi en com els darrers anys, marcats per la pandèmia, aquest sector ha estat especialment oblidat. La Cristina Forcada (voluntària a Càrites al Masnou) ha explicat que “la pobresa té cara de dona i la pandèmia les ha colpejat especialment segons les dades que tenim a Càrites” i ha fet “una crida a què les persones voluntàries siguin activistes per exigir responsabilitats a les administracions.” Les Kellys (Associació de cambreres de pisos) han explicat que abans de fer el sindicat eren un col·lectiu invisible, valorant que la seva lluita “és acabar amb les externalitzacions que ens empobreixen socialment”. Les treballadores de l’escola bressol municipal del Masnou ens han explicat que una de les seves principals reivindicacions és la reducció de ràtios: “l’educació infantil existeix gràcies a les treballadores.” Gràcies a totes per participar-hi!
