[Masnou Viu 156] Fem Masnou respecte a l’augment de l’IBI

El govern municipal (ERC, PSC i Comuns) va aprovar en solitari el passat mes d’octubre una pujada del 8% de l’Impost de Béns Immobles (IBI). El nostre grup hi va votar en contra per tres motius i cap d’ells és perquè el nostre grup defensi discursos antiimpostos. Els serveis públics han de ser de qualitat i s’han de pagar, la qüestió és que els impostos siguin justos, progressius i que es destinin al que s’han de destinar i no a inflar la bombolla política o a despesa supèrflua.

Com dèiem, vam votar en contra per tres motius. El primer és el moment. ERC i PSC van anar a les eleccions amb un gran titular, el mes d’octubre de l’any passat, que deia: “El Ple congela les taxes i els impostos” per, un any més tard, quan la gent ja ha passat per les urnes, fer una pujada molt significativa de l’IBI. No ens sembla massa ètic fer una cosa just abans d’eleccions i fer la contrària just després.

El segon motiu és la quantitat: parlem pràcticament d’un 8% d’augment. Un augment molt significatiu d’un any per l’altre que per nosaltres no està justificat. Ens parlen de despeses fixes que pugen (sous, energia) i és veritat, però la ciutadania assumeix en solitari l’augment d’aquestes despeses, preguntant-se: quin esforç fa el govern municipal?. Apujar-se els sous un 8% i triplicar el nombre dels assessors del govern per, dos mesos més tard, augmentar significativament impostos és inadmissible.

Finalment i segurament el motiu més important: estem parlant d’un dels impostos més injustos, és a dir, menys progressius que hi ha. L’IBI és un impost lineal on paga el mateix percentatge qui té un habitatge de 50 metres quadrats que qui té una gran casa amb jardí i piscina.

I per acabar-ho d’adobar, just després d’aquesta pujada, hem conegut la sentència per l’expropiació del pati del Casino. Tal com vam avisar al Ple municipal, el govern va calcular molt malament el preu i ara ens tocarà pagar més d’un milió d’euros: quatre vegades més del que va dir el govern! 

És ben bé que amb els diners dels altres tothom s’atreveix a “quadrar” els números.