L’aigua és un tema cabdal, més en la situació actual de sequera. És un dels subministraments principals que tenen les famílies i l’únic que depèn directament de l’Ajuntament. Cal ser honestos i reconèixer que la matèria primera (l’aigua) ha pujat molt i, per tant, qualsevol govern municipal ho hagués repercutit en les factures. El debat és com s’ha de fer aquesta pujada i, al nostre entendre, és molt millorable.
Fórmula poc imaginativa
En primer lloc, si ens fixem en l’estructura de la factura, veiem que el govern municipal ha repetit la mateixa fórmula que el municipi arrossega des de fa més d’una dècada: una quota de servei molt alta i amb trams molt poc ajustats a la realitat. El 93% dels habitatges es situen en un únic tram, el més baix (fins a 500l/dia), que paradoxalment és el que més puja. Si volem incentivar l’estalvi, quin sentit té que el tram que més puja sigui el del consum més baix?
Cap progressivitat
Si calculem dues factures hipotètiques, però realistes, veiem que la progressivitat no existeix en la proposta del govern. El Masnou té 2,32 habitants per habitatge. La primera factura seria d’un habitatge que gasti el límit per la sequera (200 l/dia per habitant), que segurament serà un límit habitual els pròxims anys en un context d’emergència climàtica. La segona factura seria un habitatge que gasti un 20% menys del límit establert per la sequera. I el resultat que ens ha donat és que ambdues factures veurien pujada en un 36% la part de la factura corresponent a la quota de servei i el consum, aquella que el passat Ple va modificar el govern municipal. És a dir, és igual si gastes 200 litres per persones o 160, la factura et pujarà el mateix. On és la progressivitat? I les polítiques per fomentar l’estalvi d’aigua?
Fem Masnou va votar-hi en contra
Per aquests dos motius, principalment, el nostre grup va votar en contra de la pujada de la factura en les condicions que us hem explicat. La proposta va ser aprovada per ERC, PSC i Comuns que continuen augmentant les despeses de les famílies sense que sembli que ells tinguin intenció d’estrènyer-se, ni una mica, el cinturó.