Avui s’ha confirmat el pacte d’ERC amb el PSC per a la formació d’un nou govern municipal al Masnou. Era un pacte anunciat des de feia temps i que a la pràctica fa mesos que es pot constatar a cada Ple. Considerem que és un pacte legítim però que no respon, com a mínim, a la nostra concepció ètica de la política.
La darrera legislatura el PSC va denunciar l’alcalde Oliveras i la seva mà dreta, Sílvia Folch, per prevaricació davant de la Fiscalia Anticorrupció. Per la seva banda ERC va signar un pacte amb entitats sobiranistes assegurant que no pactaria amb cap partit dels anomenats del bloc del 155 (PP, PSC i Cs). Per la nostra banda, a Fem Masnou vam publicar un comunicat sobre pactes postelectorals que hem seguit al peu de la lletra. Entenem que en política cal arribar a acords amb qui pensa diferent, nosaltres ho fem sempre que podem, ara bé, una cosa és arribar a acords puntuals i l’altre presentar-te a unes eleccions com l’antagonista d’un partit polític i un any més tard començar a pactar un acord de govern amb aquell mateix partit. És evident que els dirigents d’ERC i el PSC al Masnou representen formes de fer política caduques, que posen l’interès personal i de partit per davant dels projectes, les idees i els interessos de la ciutadania.
Encara no coneixem tots els detalls del pacte ni el repartiment del pastís, però el que ja ha pogut saber el nostre grup és que l’entrada al govern suposarà l’augment de la despesa política per a la ciutadania. Si el govern actual d’ERC ja compta amb set dedicacions exclusives, més que cap altre govern municipal en democràcia, tot apunta a què aquestes dedicacions no es repartiran entre els socis. Així, la població haurà de pagar una o dues nòmines polítiques més per la mateixa feina, ja que les responsabilitats polítiques i administratives, per descomptat, no han augmentat. Tot això en plena pandèmia, amb una forta reducció del PIB, l’augment de l’atur i unes retallades importants en els pressupostos municipals que aprovaran la setmana que ve.
Així doncs, ens trobem davant d’un pacte que fa la classe política amb ella mateixa, d’esquena a la ciutadania, traint els principis amb què es van presentar a les eleccions i augmentant la despesa en càrrecs polítics fins a límits històrics.
Només podem avançar que nosaltres seguirem sent oposició i, sobretot, serem alternativa.
